dijous, de juny 29, 2006

Els amants de les pales del sorral

Són l'Andrea i el Valentí. Tenen quatre anys.

Ahir, en acabat d'esmorzar, l'Andrea va sortir al pati. Com que no va veure cap dels nens del grup dels petits indis, va decidir esperar el Vicenç a la porta de la seva classe amb dues pales de sorral.
Avui, en Vicenç, amb una pala a cada mà, ha esperat que l'Andrea acabés d'esmorzar durant mitja hora assegut al seu costat. Mentre ella menjava el seu entrepà de truita a mossegades d'esquirolet, ell m'explicava amb una boca menudíssima entre galtes de hàmster que un dia va estar molt content perquè l'Andrea va acabar molt ràpid de menjar i van poder jugar a pales més estona que de costum.

dimecres, de juny 28, 2006

Pornografia musical

Quan se't nusa tant la panxa que no pots acabat-te el suc de poma de la terrassa el millor és anar a dormir.
Tot i així, saps que és el moment de parlar-te en segona persona, de recordar-te que no llegeixes sinó que el llegeixes. Que no et pentines, sinó que el pentines tot i el fàstic que et fa la brillantina que s'hi posa.

Els cops de timbala no entren a tempo, la soprano es passa de lleugera i en Bernard no lleva sombrero. ¿Quién es quién?

M'obliga a fer dieta a contracor, em redueix parts del menú talment com es censuren les paraules de les cançons infantils: ja són tres les postres que no puc menjar.
- Tinc mal de panxa.
- Com pot ser que cada dia tinguis mal de panxa?- No. Demà no.

dilluns, de juny 26, 2006

Origen trobat

Que sapigueu amb qui us tutegeu...
Carbonilla: personatge de la mitologia del nadal. Suposadament era un dels patges dels reis de l'orient que s'encarregava de vigilar als nens i nenes durant tot l'any i esbrinar si es portaven prou bé. D'aquesta manera s'encarregava de decidir quins infants mereixien joguines i quins rebrien carbó.

diumenge, de juny 25, 2006

A la carta

I avui em demano al menú dels somnis...

la obertura del tercer acte de Tannhäuser i lo de siempre.

dijous, de juny 22, 2006

per un grapat de pèls

Podem dir que l'adjectivació no és l'única que se sacrifica?

La paradoxa del caos

Ni t'agrada el que tens, ni saps què vols i encara menys t'agrada el que veuràs. I cotxe i Terrassa: dindirindin, i l'anònim francès, la dona explosiva i la del llaüt, que fa dies que desafina perquè només té oïda per als valsos. Gloria!

El papa: la física quàntica i l'anàlisi política. I fa massa dies que no hi parles perquè no el suportaves al costat durant els debats de l'estatut.
I ell sol ens clou a tots els ulls:
mai estarà a un centre de rehabilitació neuronal i fa dies que ja no s'està a l'hospital. I tot seguit una reflexió de les típiques.

I en aquests moments corres a buscar la llibreteta que ja fa dies que deixa al lavabo perquè et fullegis: "Sistemes i caos". I ho entens tot: "en un sistema dinàmic i canviant, la més petita variació pot tenir resultats explosius".

Y, y, y, y viva el polisíndeton!

dimarts, de juny 20, 2006

Tourdion

Le bon vin nous a rendu gais,
chantons oublions les peines,
chantons.

Quand je bois du vin claret,
ami tout tourne, tourne, tourne,
tourne.

Aussi désomais je bois
Anjou ou arbois.

En mangeant d'un gran jambon,
á ce flacon faisons la guerre!

Chantons et buvons,
à ce flacon faisons la guerre,
Chantons et buvons, les amis, buvons donc!

Anònim francès (s. XVI)

Reconec que l'estranya dec ser jo. No es dediquen cançons així al suc de poma...

diumenge, de juny 18, 2006

crostons rosegats

En una de les nostres accions patoses caurem a terra. Els genolls seran eriçons de vidre i ens adonarem que en algun moment s'ha trencat un got. Què estrany, pensarem.

En un atac bricomaníac el voldrem enganxar. Però ho farem amb la pega més barata, que segurament jo hauré anat a comprar als xinos. Em quedaré amb el canvi, és clar.

Les esquerdes seran tan evidents que no les veurem perquè ens passarem els dies llepant-nos els genolls.

dissabte, de juny 17, 2006

vellesa

Jo també em sé arreglar durant més d'una hora.

Passa que normalment prefereixo aprofitar el temps.

dijous, de juny 15, 2006



La nova campanya de la Generalitat per l'estalvi d'aigua...

... o el plaer d'una dutxa amb vistes a l'Onyar.

dimecres, de juny 14, 2006

És curiós descobrir-te actes reflexes.

Sé perfectament quan m'he de girar per emmirallar-me a les portes de vidre dels meus carrers. I fer-ho és tan automàtic que esgarrifa.

dilluns, de juny 12, 2006

Ja m'hi veig

Pensar en Girona em fa la boca aigua.

and then just touch me

Que vulgui fer literatura comparada no implica que se'm pugui reduir a metonímies vulgars.
O potser dir metonímia és ser optimista?

diumenge, de juny 11, 2006

Jo mateixa


Sóc molt més que doblecs i desdoblecs.

divendres, de juny 09, 2006

Sprit barroc

Acabo de pensar que potser algun dia em decideixo a escruire alguna cosa més que dues línies a cada post.

Consciència quàntica

Quantes pajarites dec haver fet amb els bitllets del bus de l'estació?

Aplplplplplause

Ara ja ho sabem: mai guanyarem cap concurs a la tele.

dijous, de juny 08, 2006

CLAAAAAAAAUSTER

The best of Fauré

Com és que canvia tant la pavane d'un CD d'un dia per l'altre?

Serà que no era pa' mi.

dimecres, de juny 07, 2006

Jo controlo

No és que frueixi exhibint la meva vida.

A diferència dels que hi esteu enganxats, jo només us imito.

dimarts, de juny 06, 2006

Salvame!

A totes les contrades ja ha arribat el rumor. El jove cavaller ha despertat de la letàrgia, ha sentit el clam de la donzella!
Però, ai las! El cavaller va ben perdut, hi ha tantes contrades on cercar...
- Vós no sabrieu pas dir-me en quin indret es troba la donzella que he d'anar a salvar?
- A Castellbisbal monsenyor, i depressa!
- Però vós sabrieu dir-me de què se l'ha de salvar?
- Són senyor, les increïbles melodies d'un Requiem motzartià les que l'absorveixen fins privar-li dormitar .
El cavaller porta escuts i armes, però es tem que alguna cosa, de ben segur, li deu mancar. Tan de temps adormit i no recorda com sonen els seus dits al tacte del llaüt. El cavaller atemorit no sap què ha de fer, s'imaginava grans dracs i exèrcits de sarraïns i resulta que l'enemic és poc convencional i es passa de musical.

Si creus que el cavaller sucumbeix a la força mozartiana passa a la pàgina 5.
Si creus que el cavaller esguerra les harmonies mozartianes amb el so del seu llaüt passa a la pàgina 9.

amb la col·laboració de Cesco Boix

Flebotomía

Ningú m'havia advertit que això viciava tant...! (segurament ho devia posar en aquelles normes que no m'he llegit...).

Existeix alguna teràpia? Podem parlar ja de patologia amb només 3 posts publicats?

No hi ha resposta... ni uns tristos Bloggers anónimos.

Si jo ja sabia que el fons negre no podia ser bo, a qui se li ocorre voler omplir el buit!

Família tipus

Entre el meu pare i jo sempre s'hi ha interposat l'Interviu:

De petita, en trobar-ne una damunt la seva tauleta de nit vaig retirar-li la paraula.
Ara, de menys petita, no em tornarà a parlar fins que li fotocopiï a l'hemeroteca un article del desembre de 1977.

Clauster

Em demano ser el primer clauster de la Dansa dels cavallers d'en Sergei, l'elefant mandrós, les violodies que porta a sobre, el xiulet travesser i la xuleria del metall pesat.

Ei, si pot ser.