Elegància i distinció

(Avui em fan un sopar sorpresa, però no m'ho diguis!!)

Són les seves posades de gamba que la fan perfecta. La seva lletra inconfusible en un cartell verd egocèntric al mig de la penya: Dimecres 29 sopar. Aniversari de la Laia. Apunta't-hi!
Segurament serem jo i ella (no hi havia ningú apuntat...), però estic segura no oblidaré aquesta sorpresa.

Les tisores angleses

El meu pare m'ho ha dit mil cops, però ha calgut veure-ho escrit en un clàssic per entendre-ho:

Una noia de setze anys tenia un cutis de rosa, i es posava coloret.
Polidori

Sóc obsessiva, entre d'altres coses, musicalment. Avui concretament amb l'Amie d'en Damien Rice: Amie come sit on my wall / and tell me the story of O!!

Tot i que mirant-lo bé, potser no només serà avui...

Cántame!

Avui jo també cito.

Jo: Això és una capa?
Noia olalà: No, és un devantal.

Sembla que tinc el pensament afinat, concretament en mi (menor, esclar!).

That's the way I like you!

Hi havia una vegda uns yonkis que s'anaven a fotre keta al tram de via entre l'Hospitalet i Sants. Portaven la paella per cuinar-la, els discs de vinil per donar més longitud a les línies i el matalàs per passar-hi el globus.

Val, paro.
Passo de donar sentit a la vida després de no saber donar una explicació prou bona a l'espectacle d'objectes abandonats entre aquestes dues estacions. Deixo aquí les troballes per a qui pugui fer-ne una història millor:

- un matalàs de matrimoni
- una capsa de fruita de plàstic
- un pal de fregona
- una tovallola rosa
- una bamba
- dos discs de vinil
- una paella
- un guant de jardiner
- una roda de tricicle
- un tetrabric Pascual semidesnatat (a conjunt amb la tovallola)
- una sabata
- les rodes d'un carret per anar a comprar
- una motxilla amb rodes rosa
- una bamba (no era la parella de l'anterior)

Per mi els discs de vinil s'emporten la palma.

de claustre a Clauster

Em moc per tots pels claustres i ho provo una vegada i una altra. Em concentro i et penso, penso la manera de canviar l'ordre de les lletres. Faig la burrada de tancar els ulls, repetir el teu nom molts cops i tonar-los a obrir. Però res.

Segur que existeixes?

No què va!

Me n'he rigut de tots menys d'ell

Avui tu i jo teníem permís.
D'altra banda s'ho haurien d'haver pensat abans de llençar-me per una baixada dins un barril amb punyals clavats.

laia: Com funciona això de dormir una nit a l'Aquàrium amb els taurons?
noia dels tiquets: És que és per nens...
laia: Ja ho suposo, ja. Si no ho deia per mi!
i el que hem pensat tots tres s'assembla al títol

Canvio entrada a platea per una al lateral dret

Va, ara en serio. No porto dues setmanes sorda perquè sí. Em va costar pillar la otitis i ser irregular en la toma de l'amoxicilina. Però per fi avui li faig un homenatge: escoltaré la seva música sorda per la banda esquerra.

Passa que ja és mala sort que havent hagut d'aquantar sempre galliners, justament avui em toqui platea i m'hagi de passar l'estona amb el cap tort.

Històries del guardià de la cripta

rau

Sempre he sabut que és fràgil [ella] però m'he espantat al sentir-ho a cada foto que mirava. Hi eren el riure de poni i la mirada d'esquirol, i la cresta dels dos [tenyida sempre de taronja]. Però jo he mirat les fotos com si [ella] fos morta.

verd florescent

Només tinc ganes de llepar-me els genolls.

Si em deixes, me'n vinc al negre de la teva pantalla i m'hi quedo la resta de la setmana flipant amb el verd florescent.

No em caldrà beure ni sexe ni menjar.

absolugàrficament!

Un sol cop vaig participar al superquè de la quinzena. La pregunta era: "Quants astres té el sistema solar?" Jo vaig respondre que infinits.

I és que si t'ho mires amb el microscopi no és mentida del tot.

Homenajjje a 'Los Chichos'

Cooorre por mi oreja una otitis galopaante!