Corre! de pressa!
No veus que ets dins la boca
del senyor cactus?

Avui he vist un cos dels d'Egon Schiele corrents per casa: les mateixes tibantors dels ossos inventant-se colors i creant tensions amb la pell. Aquests són els cossos que fan venir ganes d'abraçar. L'erotisme no es troba al gimnàs, allà tots estan "enterrats en taüt al fons d'un arròs amb peix".

subidón

Avui hagués plorat al teu costat. La bomba de plaer sempre és massa petita i s'acaba de seguida. Continuo cantant Youkalis fins que em tapis la boca o el plor m'ofegui. Glug, glug, glug...

El periodismo, siendo literatura, se dirige al hombre inmediato y al día que pasa. Tiene la fuerza directa de las artes inferiores pero humanas, como el canto y la danza; tiene la fuerza ambiental de las arts visuales; tiene la fuerza mental de la literatura, porque es de hecho literatura. Como, sin embargo, su fin no es otro que el de ser literatura en el día, o en pocos días o, cuando mucho, en una breve época o corta generación, vive perfectamente conforme a sus fines.
[...]
La religión y el periodismo son las únicas fuerzas verdaderas. Cuando se dice que el periodismo es un sacerdocio, se dice bien, pero el sentido no es el que se atribuye a la frase. El periodismo es un sacerdocio porque tiene la influencia religiosa de un sacerote, no es un sacerdocio en el sentido moral pues no lo hay, ni puede haber, moral en el periodismo que sirve al momento que pasa, en el cual ni cabe, ni puede caber, moralidad.

F. Pessoa, Sobre literatura y arte.

Finestra

Aquest nen tan mono,
-sí, el de l'abric rosa-,
et fotrà pilotada al cap.
Només si els cotxes paren,
sentiràs les campanades.
Per fi sabràs el preu
de la bossa a l'aparador i,
traçaràs, peu rere peu,
la teva direcció.
Però no veuràs com sobresurt el campanar
per sobre les teulades,
ni sabràs que, al teu darrera,
n'hi ha dos que es tenen la mà,
i oblida't de seguir el rumb
de tots els qui t'has creuat
i ja no recordes.

Si baixes al carrer,
res serà com ho veus ara.