Bertolt Brecht escriu La ‘Courage’ i els seus fills amb una finalitat política i social: veient la pujada al poder del nazisme i l’adveniment d’una possible segona guerra mundial, prepara una obra que mostra sense embuts la mesquinesa d’una guerra. I ho fa a través d’un personatge principal, la mare Courage, un ésser humà carronyer que viu de fer negocis aprofitant l’escassetat de recursos en un període bèl·lic. Amb el seu carro i la seva filla muda, Kattrin, recorre els campaments de soldats per vendre tan car com sigui possible un capó, aiguardent, mitjons... tot s’hi val per sobreviure i fins i tot enriquir-se en temps de guerra. La Courage arribarà a abjurar de les seves conviccions i sacrificarà allò que més estima per tal de sobreviure.
Aquest personatge principal és contradictori: de vegades actua com una bona mare però d’altres és capaç de vendre el seu fill a l’exèrcit per cinc guldens; a voltes té idees crítiques sobre la guerra i d’altres la venera; en alguns moments sembla una persona sensible i en d’altres és una comerciant freda i sense sentiments que deixaria morir dessagnat un soldat abans d’esquinçar una de les camises de la seva mercaderia per embenar-lo. Aquestes contradiccions presents al llarg de l’obra creen un distanciament de l’espectador amb el personatge d’acord amb la teoria del teatre èpic. Brecht no busca una catarsi entesa des del punt de vista aristotèlic com és la “purificació de sentiments tals com la por o la compassió”, ben al contrari, aquest dramaturg va voler trencar amb aquesta idea catàrtica per tal que l’espectador estigués plenament conscient durant la representació i així fos capaç de reflexionar sobre el que es produïa a escena. La mare Courage pot patir la mort dels seus fills a causa de la guerra però escenes després lamentar la fi del conflicte.
Suposadament, i tal i com indica el subtítol, aquesta obra és "Una crònica de la guerra dels 30 anys", i en un principi té lloc al llarg d’aquest període històric que va deixar el sud d’Alemanya amb un terç de la seva població. Però Brecht tampoc segueix al peu de la lletra la cronologia, ja que si la guerra històrica transcorre entre el 1619 i el 1648, el temps intern de l’obra se situa entre el 1624 i el 1636, fet que crea un efecte d’estranyament tot convidant a l’espectador de nou a la reflexió. En aquest cas, la guerra que recorre la mare Courage amb el seu carro pot ser qualsevol altra, ja que el que se’ns ofereix no és ben bé una crònica, sinó el paradigma d’un estereotip de conflicte bèlic on, com en la majoria, el principal motor és el lucre d'uns quants.
La sacsejada de consciència també va dirigida especialment als suposats països neutrals que feien negocis amb Hitler amb la consciència tranquil·la com si l’economia i el mercat estiguessin per sobre de les idees polítiques. Així doncs, cada un dels fills d’aquest ésser carronyer que és la Courage, representa els diferents països “neutrals” tal i com s’explica de forma divertida i delirant en la primera escena: Eilif és fill de pare finlandès, en Schweizerkas (formatge suís) és fill de pare suís, i la Kattrin de pare alemany. És precisament aquest l’únic personatge noble de l’obra; la noia muda a causa de laviolació d’un soldat alemany. Kattrin representa les idees polítiques de l’autor essent símbol de l’Alemanya de l’est emmudida per la violació de l’altra Alemanya. La filla de la Courage és qui té sentiments que no canvien per motius econòmics ni per sobreviure. És l’heroïna de l’obra que se sacrifica per salvar els altres, per salvar els fills que ella no tindrà. La resta de personatges són grotescos, mentiders i immorals, en canvi ella, potser perquè no pot fer servir el llenguatge (amb el qual Brecht juga al llarg de l’obra per demostrar la seva fragilitat i inestabilitat), és el personatge veritablement coratjós que rescata un infant de les flames i sacrifica el gènero per curar ferits.
La ‘Courage’ i els seus fills és un text cru generat a partir de la denúncia de la situació política del moment. Brecht la va concebre a l’exili suec en cinc setmanes l’any 1939 però no va arribar a acomplir l’ambiciós propòsit de frenar un conflicte imminent, i no va ser estrenada fins dos anys després a Zurich i deu anys més tard al Berliner Ensemble. El seu caràcter permet extrapolar les idees del text, per exemple, a la Guerra d’Iraq, la Guerra del Golf o a tants d’altres conflictes que tenen lloc per sinèrgies d’interessos econòmics diversos. Malgrat això, al seu final és feliç, ja que el soroll que fa Kattrin amb el tambor aconsegueix salvar la ciutat protestant de Halle d’un atac dels imperials. És el personatge en el qual imperen els valors humanistes qui salva el poble, i coneixent la ideologia de l’autor, es podria identificar la noia muda amb el comunisme.
Aquest personatge principal és contradictori: de vegades actua com una bona mare però d’altres és capaç de vendre el seu fill a l’exèrcit per cinc guldens; a voltes té idees crítiques sobre la guerra i d’altres la venera; en alguns moments sembla una persona sensible i en d’altres és una comerciant freda i sense sentiments que deixaria morir dessagnat un soldat abans d’esquinçar una de les camises de la seva mercaderia per embenar-lo. Aquestes contradiccions presents al llarg de l’obra creen un distanciament de l’espectador amb el personatge d’acord amb la teoria del teatre èpic. Brecht no busca una catarsi entesa des del punt de vista aristotèlic com és la “purificació de sentiments tals com la por o la compassió”, ben al contrari, aquest dramaturg va voler trencar amb aquesta idea catàrtica per tal que l’espectador estigués plenament conscient durant la representació i així fos capaç de reflexionar sobre el que es produïa a escena. La mare Courage pot patir la mort dels seus fills a causa de la guerra però escenes després lamentar la fi del conflicte.
Suposadament, i tal i com indica el subtítol, aquesta obra és "Una crònica de la guerra dels 30 anys", i en un principi té lloc al llarg d’aquest període històric que va deixar el sud d’Alemanya amb un terç de la seva població. Però Brecht tampoc segueix al peu de la lletra la cronologia, ja que si la guerra històrica transcorre entre el 1619 i el 1648, el temps intern de l’obra se situa entre el 1624 i el 1636, fet que crea un efecte d’estranyament tot convidant a l’espectador de nou a la reflexió. En aquest cas, la guerra que recorre la mare Courage amb el seu carro pot ser qualsevol altra, ja que el que se’ns ofereix no és ben bé una crònica, sinó el paradigma d’un estereotip de conflicte bèlic on, com en la majoria, el principal motor és el lucre d'uns quants.
La sacsejada de consciència també va dirigida especialment als suposats països neutrals que feien negocis amb Hitler amb la consciència tranquil·la com si l’economia i el mercat estiguessin per sobre de les idees polítiques. Així doncs, cada un dels fills d’aquest ésser carronyer que és la Courage, representa els diferents països “neutrals” tal i com s’explica de forma divertida i delirant en la primera escena: Eilif és fill de pare finlandès, en Schweizerkas (formatge suís) és fill de pare suís, i la Kattrin de pare alemany. És precisament aquest l’únic personatge noble de l’obra; la noia muda a causa de laviolació d’un soldat alemany. Kattrin representa les idees polítiques de l’autor essent símbol de l’Alemanya de l’est emmudida per la violació de l’altra Alemanya. La filla de la Courage és qui té sentiments que no canvien per motius econòmics ni per sobreviure. És l’heroïna de l’obra que se sacrifica per salvar els altres, per salvar els fills que ella no tindrà. La resta de personatges són grotescos, mentiders i immorals, en canvi ella, potser perquè no pot fer servir el llenguatge (amb el qual Brecht juga al llarg de l’obra per demostrar la seva fragilitat i inestabilitat), és el personatge veritablement coratjós que rescata un infant de les flames i sacrifica el gènero per curar ferits.
La ‘Courage’ i els seus fills és un text cru generat a partir de la denúncia de la situació política del moment. Brecht la va concebre a l’exili suec en cinc setmanes l’any 1939 però no va arribar a acomplir l’ambiciós propòsit de frenar un conflicte imminent, i no va ser estrenada fins dos anys després a Zurich i deu anys més tard al Berliner Ensemble. El seu caràcter permet extrapolar les idees del text, per exemple, a la Guerra d’Iraq, la Guerra del Golf o a tants d’altres conflictes que tenen lloc per sinèrgies d’interessos econòmics diversos. Malgrat això, al seu final és feliç, ja que el soroll que fa Kattrin amb el tambor aconsegueix salvar la ciutat protestant de Halle d’un atac dels imperials. És el personatge en el qual imperen els valors humanistes qui salva el poble, i coneixent la ideologia de l’autor, es podria identificar la noia muda amb el comunisme.
