dissabte, d’abril 27, 2013

amie eternelle sans accents deja si fattiquée nos sauna fait au pomptes pommes de terre, petit temps, mon montre est cassée.
christi

dilluns, d’abril 22, 2013

Intentava endevinar què pensaria al morir. Potser en la pluja d'estiu i en els pocs parèntesis assolellats. Potser en el silenci de la neu o en l'ordre de la neu al caure.

La caiguda de la neu és un caos terrible. I al final cada volva acaba sobre una altra, perfectament ordenada, apilada. Un bon dia surt el sol, es desfà i desapareix per sempre.

Sentia la seva vida com la d'un pare noel dins d'aquelles cúpules de vidre. Caminar pel carrer i només veure neu. El fred terrible i la calidesa de la neu, tan flonja. L'hostilitat de cotó fluix, el món com un empatx d'aquest gran pastís de nata.