Mentre s'escalda el dit amb aigua salada, pren la guitarra i la fa sonar. Està concentrat: té la mandíbula lleugerament avançada.
Ell té la memòria auditiva que jo mai vaig tenir, i una delicadesa innata per fer sorgir les melodies.
Fa estona que em demana l'ordinador, ha descobert l'Encore. Faig veure que he de consultar coses més importants a l'ordinador. En realitat vull sentir-lo tocar la mateixa cançó un cop i un altre mentre espera.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
1 comentari:
Estimar-lo és això, crec.
M'agrada que recopilis moments inoblidables. Mai sap quan els hauràs de cercar.
Publica un comentari a l'entrada