Però si tu ja ho sabies això.
Sabies que volia veure't per explicar-te que volia un canvi de look.
- No trobes que em quedaria millor llarg? Unes metxes, no sé...
Sota el pretext la vas observar tan detingudament que vas poder verificar la teva bona memòria. Encara recordaves com feien els sots les seves clavícules, com es tibaven els tendons quan girava el cap. Com s'assemblava, sota els florescents, la seva pell a la porcellana.
Era tan clar el que et volia dir com va ser-ho la teva resposta:
- No siguis tonta, ja saps que curt t'afavoreix.
La conversa va prosseguir amb un hipòcrita "vols dir?" i una embetumada de brillantina.
Sabies perfectament què volia dir aquella pregunta, quins dos motius s'amaguen realment darrera un canvi de look. Hi ha el més superficial i no per això menys important: la clara voluntat de ser afalagada. Ara bé, ella desconeixia que algú t'havia ensenyat a llegir entre rínxols; demanar una opinió sobre un canvi d'imatge és demanar un rescat a crits.
Ho sabia Hemingway i ho sabia l'hoteler.