Saber que el primer llibre que em van regalar va ser Per a la bona gent de Salvador Espriu:
"6.12.85
Sembla que passa alguna cosa.....
què deu ser.......
Ara fa uns dies més,
ja no vull comptar amb anys, car m'espanten....
Avui tens, què ho deu fer?.....
La presència immutable.... brillantor rera els ulls.....
i el posat del teu cos,
em permet d'intuïr un nou estadi.
L'abraçada més forta que abans
i un contacte silent, rera un riu d'oceà
pren consciència; poc a poc
immergits en un bleix adormit...
L'univers i la pell.
Us estimo.
Efrèn"
I una paràgraf de Maria Aurèlia Capmany:
“I, val a dir, […] que tots els que ens sentim interessats per la literatura, tenim un exemplar de Primera història d’Esther ple d’anotacions, on al costat de la paraula desconeguda hem escrit la més usual, prèvia consulta al diccionari Fabra; així doncs, hem anotat que xafarnat, vol dir rebombori, esvalot, rerialles, acaballes, etc. "
3 comentaris:
A la panxa o al meu llit, segur que eres tan mandrosa com ara.
Fes el favor, no em deixis malament...!
No et deixo, ni bé ni malament.
Publica un comentari a l'entrada