Sempre he sabut que és fràgil però m'he espantat al sentir-ho a cada foto que mirava. Hi eren el riure de poni i la mirada d'esquirol, i la cresta dels dos. Però jo he mirat les fotos com si fos morta.
Més que com si fos mort, com si fossin parts dels fonaments que formen el meu edifici. Uns fonaments que recordo amb carinyo i molta estima. Que gran s'està fent l'edifici...
2 comentaris:
I com m'has entès?
Més que com si fos mort, com si fossin parts dels fonaments que formen el meu edifici. Uns fonaments que recordo amb carinyo i molta estima. Que gran s'està fent l'edifici...
Publica un comentari a l'entrada