Em moc per tots pels claustres i ho provo una vegada i una altra. Em concentro i et penso, penso la manera de canviar l'ordre de les lletres. Faig la burrada de tancar els ulls, repetir el teu nom molts cops i tonar-los a obrir. Però res.
Segur que existeixes?
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
6 comentaris:
Existeix el que creiem que existeix.
Repetir-ne el nom és un bon exercici i si cal pinta'l a les parets.
L'ordre de les lletres no altera el producte, no?
Home, pensa que de caos a soca hi va un tros, i no diguem de folla a fallo!
Jo crec que les lletres no funcionen com a producte, sinó com a suma.
Jo diria que l'ordre de les lletres no altera el producte (que ve a ser una paraula amb la mateixa quantitat de lletres però en diferent ordre), però si que n'altera o fa perdre (en el cas que la paraula no tingui sentit) el significat de la mateixa. Millor ara?
Quina poca feina, eh? ;)
Això tu erasmus-em-rasco-els-ous-tot-el-dia!
Però no estic d'acord amb el que dius (pot ser que tampoc ho entengui ben bé...). Jo trobo que, pel que fa a les lletres, fins i tot sense canviar-ne l'ordre però pronunciant una vocal diferent ja n'alteres el producte. Només cal veure la típica frase: en cap cap cap que Déu dèu deu. Fins i tot sense canviar-ne l'ordre (en el cas dels "cap") en canvia el significat depenent del context...
I res, espero que tot vagi bé per itàlia!
Està vist que no dec ser de lletres ;)
Publica un comentari a l'entrada