Però, ai las! El cavaller va ben perdut, hi ha tantes contrades on cercar...
- Vós no sabrieu pas dir-me en quin indret es troba la donzella que he d'anar a salvar?
- A Castellbisbal monsenyor, i depressa!
- Però vós sabrieu dir-me de què se l'ha de salvar?
- Són senyor, les increïbles melodies d'un Requiem motzartià les que l'absorveixen fins privar-li dormitar .
El cavaller porta escuts i armes, però es tem que alguna cosa, de ben segur, li deu mancar. Tan de temps adormit i no recorda com sonen els seus dits al tacte del llaüt. El cavaller atemorit no sap què ha de fer, s'imaginava grans dracs i exèrcits de sarraïns i resulta que l'enemic és poc convencional i es passa de musical.
Si creus que el cavaller sucumbeix a la força mozartiana passa a la pàgina 5.
Si creus que el cavaller esguerra les harmonies mozartianes amb el so del seu llaüt passa a la pàgina 9.
amb la col·laboració de Cesco Boix
2 comentaris:
Bé... És un honor per mi poder ser el primer en comentar aquest magnífic blog, que té tota la pinta de ser un gran projecte... ups!! Jo i els discursos polítics! Se'm ha tornat a escapar! Què en farem d'aquest Xesco!
Doncs resulta, que avui, el dia satànic 6.06.2006. la Laia s'ha decidit a crear un blog! Sí si, això que està tant de moda! I l'ha titulat clauster. Perquè no li hagueu de preguntar tots... m'ha xivat que vol dir: "un acord format per molts sons, fins al punt que no forma un acord convencional, sinó que és un cúmul de sons. En certa manera el caos".
Jo hi reflexiono... i penso que alguns som un clauster. No som un acord convencional, no som el marca la norma. Som nosaltres mateixos!(el que tenim, el que ens falta, el que ens passa) Un cúmul de sons indefinit que varia cada dia. Com aquest blog. Una unió de petites aportacions (tant de la Laia com nostres), que ens mostraran un petita part del món. De la música, de l'art, de la poesia... Però també de les foteses, de les coses divertides, de les anècdotes i parides.
Estic convençut que hi passarem moltes estones agradables. L'enhorabona!
Vaja, a partir d'ara ja sé a qui cridar quan vagi a la dutxa...
Publica un comentari a l'entrada