Bravo!

Espero que això no es repeteixi els dos divendres propers:

Vaig veure "Ariodante" des de les millors perspecives que em va poder oferir el Liceu: el primer acte, des d'una sala amb projector que tenen habilitada pels impuntuals (que no van parar de gotejar fins ben passada mitja hora des de l'inici de l'obra), el segon acte des del galliner, on si m'alçava i estirava el coll, podia veure la meitat de l'escenari i la fossa dels músics, i per últim, vaig gaudir del tercer acte en un lateral on, amb el coll torçat completament i arrepenjant-lo a la barana (amb moqueta, això sí), podia veure la totalitat de l'escenari. Diguem doncs, que vaig aconseguir fer-me una lleugera idea del que era l'escenografia tot i que no vaig poder deixar-me enganyar pels trucs del tècnic d'escena, ja que estaven pensats per ser vists des d'un pla frontal i no des del meu zenital.