Lohengrin té la millor obertura que he escoltat fins al moment.
És, feta música, la fragilitat d'una perla caient al fons de l'oceà. Wagner, que ho sap, la va fent aparèixer com a lait motiv al llarg del primer acte.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
2 comentaris:
L'oceà és profund, la perla trigarà ben bé un acte a arribar al fons.
I jo que volia un príncep en malles dalt d'un cigne...
Crec que el príncep amb malles apareix al tercer acte, però no n'estic segura...
Publica un comentari a l'entrada