Deixes de fer el que més t'agrada per passar-te cada tarda 2 hores a 4 euros en un "xiquiparc", i cada vegada que escoltes música enfonses més el dit a la llaga. És com com si t'hagués sortit un fill drogadicte: saps que no seràs mai feliç, ni amb ell ni sense ell.
Ara ja pots dir a tothom que ets músic frustrada, que mai faràs sonar amb el teus dits el concert per a piano que escoltes ara mateix, però saps que només amb aquesta certesa el pots apreciar.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
1 comentari:
Le mellieur post que tu as ecrit.
Bueno, això.
Ella, de fet, no para de sonar.
Publica un comentari a l'entrada