dilluns, d’octubre 16, 2006

L'unyero

Mentre s'escalda el dit amb aigua salada, pren la guitarra i la fa sonar. Està concentrat: té la mandíbula lleugerament avançada.

Ell té la memòria auditiva que jo mai vaig tenir, i una delicadesa innata per fer sorgir les melodies.

Fa estona que em demana l'ordinador, ha descobert l'Encore. Faig veure que he de consultar coses més importants a l'ordinador. En realitat vull sentir-lo tocar la mateixa cançó un cop i un altre mentre espera.

1 comentari:

A ha dit...

Estimar-lo és això, crec.

M'agrada que recopilis moments inoblidables. Mai sap quan els hauràs de cercar.