"He de deixar d'escoltar el Rèquiem en públic" pensava ahir en sortir del concert.
Em toca tan endins que ploro quan algú parla o desembolica un caramel. Un xiuxiueig es torna escàndol i he de tancar els ulls per no veure moure's els del voltant. Mataria tots els que gosen interrompre-ho.
Algun dia pagaré l'orquestra, el cor i els solistes perquè toquin només per a mi, així no ploraré tant i m'estalviaré veure'm transformada en Mr. Hide.
Avui m'han convidat a anar-hi el dissabte. No he pogut dir que no.
Em toca tan endins que ploro quan algú parla o desembolica un caramel. Un xiuxiueig es torna escàndol i he de tancar els ulls per no veure moure's els del voltant. Mataria tots els que gosen interrompre-ho.
Algun dia pagaré l'orquestra, el cor i els solistes perquè toquin només per a mi, així no ploraré tant i m'estalviaré veure'm transformada en Mr. Hide.
Avui m'han convidat a anar-hi el dissabte. No he pogut dir que no.
4 comentaris:
és preciós, preciosa!
Estàs intentant lligar amb mi?
Ai, és veritat.
Que cutre, cutrera!
Ja anirem al Liceu, tu, jo i el meu germà Albert...
"Les mamelles de Tirèsies" diu l'Albert que no maten gens, així que no t'has perdut res.
Sí que havies d'anar a veure "Der Rosenkavalier", però! Molt, molt xula!
Publica un comentari a l'entrada