Conscient que no sóc res ho vull ser tot.
Aquesta tarda la passaria hivernant però de moment m'adormo fent veure que llegeixo el diari. Aproximadament cada segon em despreto sobresaltada per assegurar-me que ningú se n'adona.
Aquesta tarda existeixo per vèncer la son i apuntar noms, nombres i cognoms. Ah, sí, i m'inflo a mirar fotologs.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
2 comentaris:
mentre que només sigui una tarda i no tota la vida...
tempus fugit...
No sé qui ets, però m'encanta que siguis tu.
Records a la Sally, en Peter, en Richard i tota la tropa!
Publica un comentari a l'entrada