dimarts, de setembre 11, 2007

El meu pare porta tot el matí insultant-me:
- Laia, ets una xona! Ja està bé!
En asseure's al sofà abans de posar-se a fer el dinar podria haver agafat el comandament a distància o bé el llibre de Stefan Zweig que vaig deixar a la tauleta del costat dient-li:
- Si tens una estona agafa i llegeix-lo.
Ara resulta que no pot deixar de llegir i el dinar està per fer.

Doncs això: Vint-i-quatre hores en la vida d'una dona, d'Stefan Zweig.

3 comentaris:

galifardeu ha dit...

M'he n'he llegit alguns del Zweig. De moment em quedo amb novel·la d'escacs, però ostres, que m'has fet agafar ganes de llegir aquestes 24 hores. Ja el tinc clissat a la biblioteca

Anònim ha dit...

doncs no t'hi pensis més!

galifardeu ha dit...

Doncs tenies raó! Un llibre fantàstic que no m'ha durat ni 24 hores.