El dinosaure

No havia pogut dormir pensant en el regal, però coneixia bé les regles del joc: res de sortir de l'habitació en tota la nit. Quan va sentir que l'àvia es llevava, va saltar del llit i va córrer a despertar la resta de la família. Un cop davant dels paquets, va intentar endevinar on era el regal esperat, però l'intent va durar ben poc i de seguida va començar a desembolicar paquets de totes mides. Al cap d'una estona el va trobar i va obrir-lo amb desfici. Va observar satisfet les urpes en forma de rasclet i va comprovar que les ales del dinosaure tenien forma de pala. Va somriure content i el va anar a guardar a l'habitació.
- Valentí, que t'han portat el dinosaure? On és?
- A l'habitació.
- Porta'l, que hi jugarem!
En Valentí va anar a cercar la joguina sense entendre gaire bé com hi jugarien. Un cop al menjador, el pare va activar el ninot per mostrar-li tot el que podia fer mentre es rebolcava per terra tot simulant una lluita amb la bèstia:
- Agggghh! Valentí, ajudaaa'm! M'està llençant foc amb la boca!! Nooooooo!!
Un cop acabat l'especatcle, en Valentí va tornar a guardar el dinosaure a l'habitació davant la perplexitat del pare.
El dia 8 de gener, quan la mestra va anunciar l'hora del pati, en Valentí i la seva amiga Andrea van somriure mentre cadascun treia un dinosaure de la motxilla. Aquella vegada no van haver de córrer al sorral per ser els primers a aconseguir pala i rasclet.