dimarts, de febrer 07, 2012

Finlàndia

I el pensament recurrent de caure dins el llac gelat. I que soni Finlàndia de Sibelius mentre no trobo el forat. De vegades moro ofegada, de vegades moro de fred corrent cap a casa.
Publicat per a

1 comentari:

Sergi Carballo ha dit...

Hola, colega driadenca. Ets la Laia? Espero que estiguis bé a Finlàndia, i que el fred no et geli aquesta pasió que tens per viure...

18/2/12 17:04

Publica un comentari a l'entrada

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)