Intentava endevinar què pensaria al morir. Potser en la pluja d'estiu i en els pocs parèntesis assolellats. Potser en el silenci de la neu o en l'ordre de la neu al caure.

La caiguda de la neu és un caos terrible. I al final cada volva acaba sobre una altra, perfectament ordenada, apilada. Un bon dia surt el sol, es desfà i desapareix per sempre.

Sentia la seva vida com la d'un pare noel dins d'aquelles cúpules de vidre. Caminar pel carrer i només veure neu. El fred terrible i la calidesa de la neu, tan flonja. L'hostilitat de cotó fluix, el món com un empatx d'aquest gran pastís de nata.