Clara: Papa necessito un puro per la disfressa.
Papa: Clara, els puros no són per jugar, eh?!
Clara: No, si me'l fumaré!
Avui té un sopar de gala. Fins i tot s'ha tret les mil arracades que porta penjant. Han acordat, però, que les Martins s'hi valen.
3 comentaris:
m'has recordat el meu germà que un carnestoltes al disfressar-se d'anti-sistema es va comprar cigarrus de broma que portaven pols de talc (per simular el fum) contradiccions de l'edat, suposo...
Per cert, que dolents que són els cigarrus de xocolata que caga el tió per Nadal! Mai me'n he acabat un! Que fàcil seria deixar-ho...
A mi m'encanten els cigarros de xocolata... potser més que els normals. Llàstima que només en trobo per nadal!
em vaig apostar un paraigües de xocolata(això si que em xifla..) que em contestaries dient meravelles dels cigarrus de xocolata...digam victor el predictor o digam endeví, encara no sé perquè t'ho he hagut de dir...jejejee..
per cert..conec un lloc on en venen...quants en vols...
Publica un comentari a l'entrada