diumenge, de març 11, 2007

El que m'ensenyen a lletres

El drama de la humanitat és creure que ens entenem. Si dic a 10 persones: el gust de la mandarina, segur que ningú pensarà el mateix. El gust de la mandarina és tan imprecisa com totes les frases; tothom sap que dues mandarines mai tenen el mateix gust. Per tant, quin sentit té continuar utilitzant un codi imprecís? Quin sentitvoler ordenar en paraules una realitat caòtica? Quin sentit té aquest post? Tot ordre és tan postís com necessari. Allò normal és no entendre's, el contrari és només qüestió de sort.

6 comentaris:

Anònim ha dit...

No és sort és "comprehensió"

Anònim ha dit...

El que deiem, qüestió de sort...

pauet ha dit...

res és veritat tot és mentida, tot és del color del cristall amb el que es mira...

Anònim ha dit...

Tens tanta rao... hauríem d'inventar noves paraules que precisessin el significat de cada una de les sensacions que tenim per reduir la probabilitat dels mals entesos.

Anònim ha dit...

N'hi hauria igualment. La solució no està en el llenguatge. De fet no crec que vulgui trobar la solució, el no entendres és un alicient.

kleefeld ha dit...

Witt-Witt
Gen-Gen
Stein-Stein