Em permeto adaptar el diàleg (ells parlaven de Mozart)
Parcerisas: Pobres els que van néixer abans de Puccini, el que es van perdre!
Formosa: Sí, passa que ells no ho sabien...
Parcerisas: Pobres els que van néixer abans de Puccini, el que es van perdre!
Formosa: Sí, passa que ells no ho sabien...
Una mica de lirisme per la banda de la mà de Callas.
Apreteu "Un bell di vedremo"
Un bell dia veurem
Alçar-se un fil de fum a l'extrem
confí del mar
I després apareix la nau.
I després la nau és blanca
Entra al port, trona la seva salutació.
Ho veus? Ha vingut!
Jo no vaig a buscar-lo, jo no.
Em poso allà, dalt de la muntanya i espero, espero
molt de temps i no m'és feixuga
la llarga espera.
I... avançant entre la multitud de la ciutat
un home, un petit punt
pujant pel pujol.
Qui deu ser? Qui deu ser?
I quan estigui aquí,
Qué dirá? Qué dirá?
Cridarà Butterfly a la llunyania
i jo sense respondre
Estaré amagada
una mica per fer broma i una mica... per no morir
al primer encontre, y ell un pèl ansiós
cridarà, cridarà;
“Petitona, la meva doneta
perfum de verbena”
els noms que solia anomenar-me.
Tot això succeirà, t'ho prometo.
Guarda't les pors, jo amb sòlida
fe l'espero!
Fa tan mal la fe, però som tan masoquistes...!
3 comentaris:
Ai la fe! Esperem i esperem... L'alineació dels astres, el rostre imaginat, el gest volgut, la paraula precisa i tot quant haguem somiat.
I tal vegada, tot i expectants, potser estiguem mirant a una altra banda.
De princeses i salvadors potser n'hi ha més dels que ens pensem. Llàstima que mai no coincideixin.
Però has escoltat la cançó? Apreta el link!!
T'escric escoltant la cançó. El comentari serà breu; el tecleig molesta l'audició :) Mua!
Publica un comentari a l'entrada