dijous, d’abril 19, 2007

Cada nit li mossegava els dits del peu per acabar d'esgotar-la. La feia riure fins que la manca d'aire frenava els "para!" i els "prou!". Durant aquella estona només reia i cridava, mai pensava.
El seu moment de felicitat al dia depenia del temps que aguantés sense ofegar-se.