Ahir vaig anar de festa alternativa. Quina ràbia. El pack alternatiu estava format per beguda alternativa (fantes del mercadona i coca-coles esbrevades), terreny alternatiu (ideal per portar xancles), gent alternativa (gent que passa d'afavorir la indústria tabaquera i va demanant pitis als no-alternatius). Jo, malgrat haver-me d'inflar a fantes barates i portar xancles, com a mínim no tenia tabac. Si no hagués pillat, amb lo burra que sóc.
Però es veu que encara es pot ser més alternatiu que alternatiu-a-seques. Vaig descobrir que també hi havia una rave alternativa a la festa alternativa: el súmum de l'alternativitat. Allà els cossos s'encaraven als altaveus i hi ballaven enganxats, com posseïts pels decibels. Ningú parlava.
Definitivament, no sóc alternativa.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada