-Segur que no ve- deus pensar ara. Fins i tot li ho hauràs dit a ell. No obstant saps que ho faré.

Quan jo arribi farà estona que seràs al llit. Però no podràs dormir fins que em sentis arribar. No sortiràs a rebre'm i em serà igual. No vinc per veure't sinó per tenit-te a prop.
En el fons només vinc a complicar: no et toco amb un dit, t'agafo el braç amb les dues mans tot i saber que me les amputaran. És igual, és el partir i viure o el restar i morir.