dilluns, de novembre 05, 2007

por

Per què sempre recordo els somnis que no puc explicar?

Em cago només de pensar que un dia em trobi amb el meu subconscient. És qui més podria riure's de mi...

Aire, salt i caaaaaaaaaalme sur l'ocean!!

3 comentaris:

Anònim ha dit...

Potser sigui perquè els somnis no estan fets amb paraules...Entre paraules i somnis hi ha una contradicció...Els lingüistes diuen que vivim amb/en paraules, mentre que Shakespeare diu que la vida està feta del material dels somnis...i a tot això Freud exclamà que els somnis és allò inconscient. Potser. Si algun dia et trobes al teu inconscient pregunta-li pels teus somnis, a veure si et respon amb paraules...Amb tot, potser que sigui només un somni.

Anònim ha dit...

A vegades desitjaries estar en un somni per poguer fer allò que no series capaç de fer quan et dicta el concient. Podriem coincidir a l'inconcient amb la persona que escollissim i fer una inconciència concient.

clauster ha dit...

Ben mirat ara penso que m'encantaria parlar-somniar amb el meu inconscient, de fet ho dec fer cada nit, però mai me'n recordo. És només que tan sols recordo les converses prohibides.

Això de fer una inconsciència conscient no seria com modificar l'ADN?
mmm... un altre cop l'ètica...!