Avui sóc una groupie més. Però jo no m'imagino els fills que li faria, jo sé tot el que li vaig fer. Mentre ell canta rimes inocents jo revisc com ens magrejàvem estirats a la gespa dels parcs i com arrugava la boca quan s'enfadava. Jo no cal que li llenci les calces que ell ja em va treure.
A cada cançó m'espanta més la proximitat entre el record i la imaginació.
dissabte, d’abril 24, 2010
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada