No noteu el vent?
Avui ens encavalquem al més d'agost.
Arri!!!
dilluns, de juliol 31, 2006
dissabte, de juliol 29, 2006
Madama Butterfly
Un bel di vedremo
Un bel di vedremo
Levarsi un fil di fumo sull'estremo
confin del mare
E poi la nave appare.
Epoi la nave bianca.
Entra nel porto, romba il suo saluto.
Vedi? E'venuto!!
Io non gli scendo incontro. Io no. Mi metto
Là sul ciglio del colle e aspeto, aspetto
gran tempo e non mi pesa
la lunga attesa.
E... iscito dalla folla cittadina.
Un uomo, un picciol punto
s'avvia per la collina.
Chi sarà? Chi sarà?
E come sarà giunto,
Che dirà? Che dirà?
Chiamarà Butterfly dalla lontana.
Io senza far risposta
me ne starò nascosta
Un po' per celia, e un po' per non morire.
Al primo incontro, ed egli alquanto in pena
Chiamerà, chiamerà:
"Piccina-mogliettina
olezzo di verbena"
I nomi che mi dava al suo venire.
Tutto questo avverá, te lo prometo.
Tienti la tua paura,- io con sicura
fede lo aspeto.
I la feinada la tens per recuperar l'alè
dimarts, de juliol 25, 2006
dilluns, de juliol 24, 2006
dorefalado#re#sisolsol#fa#la#
Que lleig és això de marxar deixant-me sol i amb la llum apagada per passar-te hores amb el cap sota l'aigua.
I a sobre vas i t'estampes.
Si no et veies capaç de guanyar als teus germans nedant no calia fer trampes corrent per fora l'aigua. Per favor, que ja no tens edat per dur els genolls pelats.
I a sobre vas i t'estampes.
Si no et veies capaç de guanyar als teus germans nedant no calia fer trampes corrent per fora l'aigua. Per favor, que ja no tens edat per dur els genolls pelats.
dijous, de juliol 20, 2006
dimecres, de juliol 19, 2006
Bravo!
Espero que això no es repeteixi els dos divendres propers:
Vaig veure "Ariodante" des de les millors perspecives que em va poder oferir el Liceu: el primer acte, des d'una sala amb projector que tenen habilitada pels impuntuals (que no van parar de gotejar fins ben passada mitja hora des de l'inici de l'obra), el segon acte des del galliner, on si m'alçava i estirava el coll, podia veure la meitat de l'escenari i la fossa dels músics, i per últim, vaig gaudir del tercer acte en un lateral on, amb el coll torçat completament i arrepenjant-lo a la barana (amb moqueta, això sí), podia veure la totalitat de l'escenari. Diguem doncs, que vaig aconseguir fer-me una lleugera idea del que era l'escenografia tot i que no vaig poder deixar-me enganyar pels trucs del tècnic d'escena, ja que estaven pensats per ser vists des d'un pla frontal i no des del meu zenital.
Vaig veure "Ariodante" des de les millors perspecives que em va poder oferir el Liceu: el primer acte, des d'una sala amb projector que tenen habilitada pels impuntuals (que no van parar de gotejar fins ben passada mitja hora des de l'inici de l'obra), el segon acte des del galliner, on si m'alçava i estirava el coll, podia veure la meitat de l'escenari i la fossa dels músics, i per últim, vaig gaudir del tercer acte en un lateral on, amb el coll torçat completament i arrepenjant-lo a la barana (amb moqueta, això sí), podia veure la totalitat de l'escenari. Diguem doncs, que vaig aconseguir fer-me una lleugera idea del que era l'escenografia tot i que no vaig poder deixar-me enganyar pels trucs del tècnic d'escena, ja que estaven pensats per ser vists des d'un pla frontal i no des del meu zenital.
dimarts, de juliol 18, 2006
A la RENFE:
A mi que feu vagues em puteja però res més.
El que realment em crispa és el tema musical. Crec que ni jo ni Wagner mereixem ser humiliats a aquest volum.
El que realment em crispa és el tema musical. Crec que ni jo ni Wagner mereixem ser humiliats a aquest volum.
Això és bàsicament el que vull dir:
gairebé mai escric més d'una línia.
En un post normal ho mataria aquí, però avui em sembla covard. Sempre és així, escric el que vull dir en una línia. No és que xulegi de precisió, és que no m'atreveixo a anar més enllà de la primera frase. Acostumo a titular el que penso, però mai ho explico per mandra i sobretot per seguir les tendències actuals.
De fet ja està tot dit des del principi: gairebé mai escric més d'una línia.
En un post normal ho mataria aquí, però avui em sembla covard. Sempre és així, escric el que vull dir en una línia. No és que xulegi de precisió, és que no m'atreveixo a anar més enllà de la primera frase. Acostumo a titular el que penso, però mai ho explico per mandra i sobretot per seguir les tendències actuals.
De fet ja està tot dit des del principi: gairebé mai escric més d'una línia.
dissabte, de juliol 15, 2006
dijous, de juliol 13, 2006
Doctor, doctor...
Els metges recullen una faceta masculina que en general encanta a les dones: són càlids des de la distància i comprensius tot i la rutina.
Mirar-los als ulls seria l'últim que faríem les més tímides, equivaldria a practicar l'exhibicionisme. Potser per això et deixes endur pels estereotips d'infinites pelis i sèries, i dónes per descomptat que l'home a qui encara no has gosat mirar a la cara és el Clooney de Martorell. Però si fins i tot tenen el mateix to de veu!
Mirar-los als ulls seria l'últim que faríem les més tímides, equivaldria a practicar l'exhibicionisme. Potser per això et deixes endur pels estereotips d'infinites pelis i sèries, i dónes per descomptat que l'home a qui encara no has gosat mirar a la cara és el Clooney de Martorell. Però si fins i tot tenen el mateix to de veu!
dimarts, de juliol 11, 2006
diumenge, de juliol 09, 2006
On hi hagi el meu avi
que se quiten els metrosexuals.
I cada viatge al lavabo s'aboca mig pot de colònia per sobre.
I cada viatge al lavabo s'aboca mig pot de colònia per sobre.
diumenge, de juliol 02, 2006
Òpera
EL DUBTE DE LEONORA
Avui i demà a les 7h a l'auditori municipal de Terrassa (al mateix conservatori).
Subscriure's a:
Missatges (Atom)