diumenge, de gener 03, 2010

Finestra

Aquest nen tan mono,
-sí, el de l'abric rosa-,
et fotrà pilotada al cap.
Només si els cotxes paren,
sentiràs les campanades.
Per fi sabràs el preu
de la bossa a l'aparador i,
traçaràs, peu rere peu,
la teva direcció.
Però no veuràs com sobresurt el campanar
per sobre les teulades,
ni sabràs que, al teu darrera,
n'hi ha dos que es tenen la mà,
i oblida't de seguir el rumb
de tots els qui t'has creuat
i ja no recordes.

Si baixes al carrer,
res serà com ho veus ara.

1 comentari:

Anònim ha dit...

Me encanta.

(Me encantas).